02.182 - Didàctica de l'educació artística - Aula 2

Públic

Hola companys i companyes!

Soc el Pau Villena i, com vosaltres, aquest semestre començo aquesta aventura d’aprendre a educar en les arts. Des de sempre m’ha apassionat dibuixar, esculpir i, en definitiva, plasmar allò que em passa pel cap en qualsevol format que tingui a l’abast.

Tot i no haver rebut una formació específica en pintura o dibuix, vaig cursar el Batxillerat Artístic i posteriorment vaig entrar a estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Tanmateix, amb el temps em vaig adonar que aquest no era exactament el camí que buscava, encara que d’aquesta etapa me’n vaig emportar grans aprenentatges i noves maneres d’entendre l’art.

M’interessa especialment la història de l’art perquè crec que només entenent l’autor, el seu context i les seves motivacions podem apreciar realment una obra. A nivell artístic, m’atrau molt l’obra de Goya, sobretot la seva evolució cap a les Pinturas Negras. En l’àmbit del cinema, trobo especialment significativa la mirada del director Paco Plaza i la manera com utilitza la composició i l’enquadrament per expressar emocions. Un bon exemple el podeu trobar a Hermana Muerte.

Pel que fa als aprenentatges assolits com a alumne d’educació artística, em quedo amb una mirada crítica i holística del món que m’envolta, així com amb la certesa que els diferents àmbits educatius estan inevitablement interconnectats.

Aquesta visió ha influït directament en la meva pràctica docent. Donada la meva formació acadèmica, les arts sempre són presents d’una manera o altra en les propostes didàctiques que he anat elaborant durant el grau. He pogut comprovar que la creació d’un producte final de manera cooperativa, des d’un enfocament plàstic, millora l’assimilació dels continguts treballats, ja sigui en l’àmbit de les matemàtiques, la llengua o el medi natural.

Sempre que aquesta integració artística ha tingut sentit i ha estat alineada amb la proposta didàctica, m’ha ajudat a connectar amb l’alumnat i a dur a terme activitats motivadores i significatives per als nens i nenes de l’aula.

Pel que fa a les meves preferències en produccions artístiques, em sento molt atret per la literatura fantàstica, la ciència-ficció i, especialment, pel subgènere del cyberpunk, que va començar als anys vuitanta amb obres com Neuromancer de William Gibson o Blade Runner de Ridley Scott. Aquest corrent ha permeat altres àmbits com l’anime japonès (Ghost in the Shell, Akira) i també els jocs de rol o els videojocs, com Cyberpunk 2077.

Aquestes obres suposen una crítica ferotge al sistema capitalista en què vivim i ens projecten cap a un futur que potser no és tan distòpic com sembla.

A grans trets, aquest soc jo a nivell artístic. Espero que us hagi resultat interessant.

Ens anem llegint!

Pau Villena