Educació artística - Aula 1

Educació artística - Aula 1

Públic

Prejudicis i identitat

Sense adonar-me’n, aquesta seqüenciació de registres que suposa el Repte 3, ha esdevingut un viatge. 

En el meu cas, un viatge per aprofundir en la identitat del territori i, especialment, de les persones que en formen part. Arribats a aquest punt, dins el meu cap sorgeix una pregunta:

Què és allò que fa de Roda de Ter, i concretament la seva gent, res únic? Quins són els seus trets diferencials?

Per contestar aquesta pregunta, crec que hem d’establir unes bases teòriques.

Hay una relación de reciprocidad entre territorios, identidades y fronteras: son expresiones que utilizamos en plural como construcciones políticas y sociales de los lugares y sentidos. De esta manera, las fronteras son espacios de condensación de procesos socioculturales (Grimson, 2005). 

Si seguim les argumentacions de Grimson, té sentit que com a resultat d’observar l’entorn (en aquest cas el territori) i les fronteres que s’hi generen, arribem a la qüestió de la identitat.

Però per entendre d’una manera més profunda què és i com es genera la identitat, hem de visitar altres autors.

Segons Rifà (2023), les identitats (culturals) són canvi, creen pertinença i diàspora, són localització, multiplicitat i transformació, així com també generen inclusió i exclusió. La identitat es construeix a través de la diferència, requereix d’un exterior i necessita d’un/a altre/a, per a consolidar-se.

D’aquesta manera, segons Rifà, per construir identitat necessitem la diferència, com a contraposició al “jo” i per establir un “ells” dins del discurs identitari. Per altra banda, la identitat presenta també una naturalesa dual, que pot ser transformadora o integradora, però també pot fomentar l’exclusió i fins i tot la diàspora.

En relació amb aquesta darrera idea, els meus intents d’enregistrar i documentar allò que m’envolta, m’han portat a parlar amb molta gent diferent, de cultures i creences heterogènies i que m’han ajudat a copsar un sentiment i una actitud que crec que està molt lligada al concepte d’identitat i especialment d’alteritat. La societat té prejudicis.

La creació conjunta com a societat d’aquesta identitat, va molt lligada a l’alteralitat, que podem definir com la concepció de les altres persones com a diferents de la mateixa identitat.

Si aquesta identitat no abraça la diferència i l’assimila, els prejudicis la transformen en una barrera i una frontera difícil de penetrar.

Des del meu paper d’observador “extern”, contemplo amb tristesa que la multiculturalitat de la societat ( recordem que Roda de Ter ha acollit diverses onades migratòries en les darreres dècades), no s’està traduint en un intercanvi cultural positiu, o en un enriquiment de les idees. 

Cada vegada més, aquestes identitats diverses es tanquen en si mateixes, ignorant la diferència i assolint la categoria de gueto cultural i social. 

Com a societat no estem sent capaços d’integrar aquestes altres identitats de manera satisfactòria. Una prova tangible de tot plegat és l’absència de la comunitat migrant, amb capacitat de vot, a les passades eleccions de Catalunya. Simplement, no senten que en formin part.